PRÒLEG

La proposta que tens a les mans pretén ser un complement didàctic al visionat del documental "Parar i començar". Aquest és un projecte del Grup Raïm que es va iniciar amb ocasió de la vaga general, acordada dins la Confederació Europea de Sindicats i convocada tant a l’estat espanyol com a Portugal, per rebutjar les mesures d’austeritat i defensar l’estat del benestar el 14 de novembre de l'any 2012.

Les primeres imatges del documental van ser enregistrades en un dels piquets que habitualment són organitzats a la ciutat de València durant aquest jornades. En aquest moment les imatges, procedents exclusivament del carrer, són gravades amb la càmera a la mà. Després d'alguns dies són incorporats la resta de testimonis. El resultat final és una peça dirigida a un públic més ample que aquell per al qual havia estat pensat inicialment -estudiants de formació professional. Aquest fet és una conseqüència directa de la diversitat de matisos i consideracions que van aportar al projecte les entrevistes realitzades i que, tal vegada, no siguen fàcilment identificables per estudiants sense una experiència laboral o sindical prèvia. De fet, aquesta mateixa circumstància és la que justifica la conveniència d'aquesta proposta. La vaga és un tema complex i les formes per aprofundir al seu significat ho han de ser també. Així, les diferents activitats que s'hi proposen pretenen prendre en consideració condicions molt diferents per a l'aprenentatge. Tot això, però, no significa que aquest siga un treball dirigit exclusivament a l'àmbit acadèmic. Així, és possible fer un ús més personal, fins i tot considerar-lo com un pretext per a reflexionar sobre la vaga a partir d’una proposta que fa servir formes i llenguatges ben diversos.

La idea fonamental de “Parar i començar” és aportar un material per a reflexionar sobre la participació dels ciutadans en la configuració de les normes que els afecten com a subjectes d’una comunitat. Des d’aquest punt de vista, la vaga es mostra com un fenomen que ha de ser observat des de diferents punts de vista per abastar el seu significat complet. El documental es posiciona d’una forma clara en favor del tema que tracta, que es podria resumir en la necessitat de mantindre aquest instrument per a la participació així com afavorir una interpretació de la realitat fonamentada en una dimensió col·lectiva. La peça assumeix com un dels seus objectius el de produir una reflexió crítica que enllaçaria amb la idea del «teatre èpic», és a dir, amb la conveniència de confrontar el contingut amb el punt de vista de l’espectador.

Aquesta proposta és vol oberta. Així, el seus destinataris no pertanyen, exclusivament, al món de l'ensenyament. L'aprenentatge és un procés que, per la seua força transformadora, no pot ser definit sobre límits estrets. És cert que tots els aprenentatges tenen un component individual, però també ho és que considerar-los separadament implica desatendre al seu abast col.lectiu. Per aquesta raó aquest treball està adreçat a un públic ample. Així mateix, les activitats que s'hi proposen han de ser interpretades com alternatives complementàries l'aplicació de les quals pot i ha de ser sotmés a un criteri particular. Des d'aquest punt de vista, considerem necessari reivindicar l'àmbit docent com un espai de llibertat. El treball que es realitze ha d'adapatar-se a un entorn concret on els interessos i les capacitats del seus destinataris han de ser considerats molt especialment. Per tot això, aquest material ha estat pensat per poder ser ampliat o reduït, però també perquè puga ser aplicat de formes diverses en funció de consideracions com el tipus d'agrupament o el temps.

El documental ha de ser entés com una aproximació, entre moltes altres possibles, al tema que tracta. Reconeixem que existeixen varies formes d’aproximar-se al coneixement social, que cap és neutra, i que posicionar-se en una, ens dona capacitat d’objectivitat. Optem per afavorir aprenentatges desestabilitzadors, amb capacitat d’emancipació i que desencadenen actitutds inconformistes per promoure tant la defensa dels drets democràtics i socials com la transformació i creació d’institucions en pro dels mateixos i de la autonomia individual i col.lectiva.

Finalment, volem assenyalar que la perspectiva de gènere que emprem és permeable als nous usos i creacions socials, que pretenen visibilitzar i representar a través del llenguatge tant a homes com a dones. Per aquesta raó, en les propostes es poden trobar dobles formes, alternàncies en masculí i en femení, utilitzacions del femení com a genèric, o nombrar en femení, entre d'altres.