IMAGINARIS

 IMAGINARIS , significats al voltant d’una imatge.

“Un amic va vindre a veure’m en un somni. Des de molt lluny. I vaig preguntar en el somni: <<Vas vindre amb fotografia o amb tren?>>. Tota fotografia és un mitjà de transport i l’expressió d’una absència”.

John Berger

Es tractaria de proposar als alumnes un seguit de significats perquè proposaren una imatge que els representaren. Caldria justificar la tria a partir d'arguments que podrien ser decidits lliurement o suggerits pel docent. En aquest últim cas es podrien proposar alguns com: la relació de la imatge amb el concepte representat -es basa en la seua configuració teòrica, insisteix en la seua vessant pràctica, pot ser considerada com una conseqüència necessària o no...-, implica una presa de posició -està relacionada amb una experiència personal, ha de ser interpretada com una opinió subjectiva-, estil, tipus de llenguatge utilitzat… Les imatges poden utilitzar llenguatges molt diferents.

ORIENTACIONS PER A LA PRÀCTICA

Aquesta activitat requereix dos elements fonamentals: una imatge i els seus significats. Així i tot, és important que totes dues coses puguen ser concebudes com a una sola. Per fer possible aquest resultat, poden ser útils les orientacions que afegim a continuació.

1. Escriure un text breu amb el significants que seran objecte d’estudi. Pot fer-se referència a un text legal o escriure’n un.
2. Identificar una imatge que, d’acord amb un criteri que més tard haurà de ser justificat, disposa d’elements en comú amb el significat triat.
3. Valorar breument les característiques formals de la imatge. Des d’aquest punt de vista es pot fer esment de qüestions com:
   1. Els elements que en formen part: persones, objectes, paisatges, etc.
   2. La relació entre els diferents elements representats.
   3. L’enquadrament. Indicar la forma en què els diferents elements estan situats en l’espai: primer pla, segon, etc.
   4. Punt en què la fotografia ha estat realitzada: al mateix nivell que l’objecte representat, des de baix (contrapicat), des de dalt (picat).
   5. La llum i el color.
4. Explicar de quina manera el concepte teòric està inclós dins la imatge: per la relació que s’aprecia entre els elements (subordinació, complementarietat, jerarquia, igualtat…), pels textos que en formen part, per l’actitud de les persones que hi apareixen, per la situació que es visualitza, etc.

En el cas del documental “Parar i començar” hi ha diferents plans que poden ser objecte d’un anàlisi paregut al proposat en aquesta activitat.

IMATGE 1:

En el cas d’aquesta imatge s’observa una pintada feta sobre una entitat financera mentre una dona amb un carret de la compra trau diners del caixer. A partir d’aquesta primera descripció es poden observar com els diferents elements de la fotografia entren en contradicció.

En un primera aproximació es pot observar el contrast entre la quotidianitat que transmeten el carret de la compra i l’acte de traure diners i la forma en què la pintada irromp en eixe escenari introduint un element del tot extraordinari dins d’aquest qüadre general.

D’altra banda, el text “Capitalisme és crisi” i “Banco de Santander” ocupen el centre de la instantània i, des d’aquesta posició privilegiada dins de la composició, contrasten oferint missatges contradictoris. Aquesta circumstància es fa evident en les diferències gràfiques de tots dos missatges. En el cas del primer, destaquen la rapidesa del traç, la manca de contrast en alguns zones o la forma en què la pintura invadeix el caixer adaptant-se a el relleu de la paret. D’altra banda, la imatge corporativa del banc té una aparença regular, destaca clarament sobre el fons i disposa d’unes proporcions ajustades al suport en què es troba.

També, pel que fa al significat, apareixen missatges oposats -confiar i crisi- com d’altres que, tot i ser utilitzats amb una intenció diferent, disposen d’elements en comú -capitalisme i milions.

El fet que hi haja tant elements en contradicció fa possible fer interpretacions ben divereses. Així, la figura de la dona pot ser considerada com un element que reafirma l’ordre que la pintada tracta d’alterar o, pel contrari, pot ser inclosa dins l’escena general que el text “Capitalisme és crisi” denuncia.

Aquesta imatge podria ser relacionada amb el contingut dels articles 47 i 51.1 de l’Estatut dels treballadors que defineixen les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i productives que poden ser utilitzades per a la suspensió, modificació o extinció de la relació laboral. Més concretament, en el cas del primer dels motius esmentats, s’assenyala que

“Se entiende que concurren causas económicas cuando de los resultados de la empresa se desprenda una situación económica negativa, en casos tales como la existencia de pérdidas actuales o previstas, o la disminución persistente de su nivel de ingresos ordinarios o ventas. En todo caso, se entenderá que la disminución es persistente si durante tres trimestres consecutivos el nivel de ingresos ordinarios o ventas de cada trimestre es inferior al registrado en el mismo trimestre del año anterior”.